L'Escola de la salut

Educació prenatal (4): la transensorialitat

Escrit el 15/04/2019
pilar1974

On està el dolor allà està el dit”

Proverbi llatí

Transensorialitat significa transversalitat dels sentits, amb això es vol indicar primer que els sentits no estan aïllats, i segon que estan interconnectats entre ells. Quan actuem sobre un d’ells , actuem sobre els altres.

Tacte i dolor

El primer sentit transversal és el tacte. El “tacte” es troba en tots els altres sentits actuant sobre la funció sensorial i complementant-la. Així, el tacte col·labora en la percepció de vibracions (de l’entorn) que poden formar part de l’audició d’una música (concert), o de la funció visual de l’ull, que també té tacte (és l’òrgan més sensible al tacte ja que pot captar partícules minúscules de pols, a diferència de la pell o el nas), o formar part de la llengua, que posseeix també la funció tàctil (percep la rugositat, aspror, temperatura, etc., del que entra a la boca), i finalment, l’olfacte té el seu tacte encarregat d’analitzar l’aire que li entra (recordem que el nas distingeix entre substàncies oloroses i irritants, calentes, fredes, etc..). Una funció vital del tacte és la carícia, que es troba vinculada amb la supervivència.

El segon sentit transversal és el dolor que s’activa tant per les ones de pressió (tacte, so), com les electromagnètiques (llum, imatge, visió) i les tèrmiques (temperatures) així com per substàncies químiques (olors i gustos); és a dir, el dolor participa en qualsevol dels sentits. El dolor és un dels sentits que es troba més vinculat al tipus de personalitat de cada individu. Totes les característiques descrites sobre el dolor en el seu ple desenvolupament pertanyen al nostre estat d’adult, però la seva construcció pertany al nostre estat embrionari i fetal. El dolor, el sofriment, el vivim ja en la nostra vida uterina.

Fa més de cent anys que es va reconèixer el dolor en el fetus. La troballa en el fetus d’evidències de sofriment, en estat uterí, es va comprovar quan un fetus era sotmès a una transfusió intrahepàtica; es detectava, a més dels moviments del cos i del ritme cardíac que indicaven malestar ja a les 25 setmanes de gestació, que paral·lelament hi havia un augment de les seves hormones indicadores de dolor. El descobriment d’aquesta troballa va assenyalar que es tractava d’un ésser molt més preparat per compartir el que succeïa del que es creia. A partir d’aquestes dades s’ha pogut determinar que la capacitat de percebre dolor ja apareix en el segon trimestre (als 84 dies de gestació); i fins a tal punt és així que el fetus fins i tot és capaç de ser consolat i de deixar-se distreure per apartar el dolor.

  • 6a setmana (embrió). Sensors tàctils
  • 8a-10a setmana. Reacció al tacte directe.
  • 22a setmana. Percepció d’estímuls tàctils sobre el ventre de la mare.
  • 7a setmana. L’equilibri.
  • 10a setmana. El gust.
  • 11a-15a setmana. L’olfacte
  • 14a-15a setmana. Captació de sons
  • 25a a 32a setmana. Identificació de la veu materna.
  • 25a setmana. Olfacte i gust ben desenvolupats.
  • 25a setmana. Presència de dolor i patiment.

Es tracta de captar el idea que la sensorialitat és com un tapís en el qual, qualsevol percepció conduïda per qualsevol sentit, no funciona de forma plena en absència de les altres percepcions (sentits).

Dr. Josep de Haro

Otorrinolaringòleg de l’Hospital Municipal de Badalona – BSA

L'entrada Educació prenatal (4): la transensorialitat ha aparegut primer a .