L'Escola de la salut

Educació prenatal (2): Abans de néixer.

Escrit el 04/02/2019
pilar1974

(…) Hi ha una tribu a l’Àfrica en què l’edat d’una persona no es calcula des del moment del naixement, ni tan sols des de la concepció, sinó des de la primera vegada que la mare té al seu nadó en ment. Un cop ha decidit tenir un fill amb un determinat home, la dona s’asseu sola sota un arbre. S’asseu i presta atenció fins que sent la cançó del seu fill. Quan l’ha sentida, torna a casa, li ensenya la cançó al pare, aleshores tots dos la canten junts mentre fan l’amor i conviden al nen o nena a unir-se a la família. Mentre el nadó creix en el seu ventre, la mare contínua cantant-li la seva cançó i l’ensenya a les llevadores i ancianes perquè quan neixi el nadó rebi la benvinguda al món amb la seva cançó… A mesura que creix el nen o la nena tots els vilatans aprenen la cançó i li canten sempre que pateix una ferida o lesió. (…) Aquesta cançó serà present en tots els esdeveniments importants de la seva vida, fins al llit de la seva mort.

Introduïm avui la idea del continu on es troba “l’abans del principi”, “el principi”, “la continuació” i “el final”, com una unitat indivisible de qualsevol procés, que aquest cas serà la gestació.

Els protagonistes de l’«abans del principi» som els futurs pares i mares, responsables de la fecundació. Dedicarem la nostra atenció a la figura de la mare com a posseïdora de la major part dels elements que configuren, sustenten i estabilitzen l’ésser humà en gestació.

Trenquem alguns tòpics! respecte la gestació:

Imatge de: Dr. Josep de Haro
  • Primer tòpic: la gestació és una funció exclusivament femenina.

  • Segon tòpic: el pare i la mare (a la família clàssica), o els dos pares, dues mares, etc. (en altres formes de família) són persones aïllades l’una de l’altra. La gestació trenca aquesta imatge mostrant-nos que som una unitat: la materno-paterna.

  • Tercer tòpic: és el de la distinció entre la unitat pare-mare, d’una banda, i l’ésser gestat per un altra; la gestació modifica aquesta interpretació convertint-la en una unitat materno-paterno-filial en gestació.

  • Quart tòpic: fa referència a l’aïllament del futur nadó; ell d’una banda i l’entorn per l’altre. Hi ha una connexió directa entre la vida fetal i la realitat exterior (mare, pare, germans, etc.).

  • Cinquè tòpic: és el convenciment que el que ens passa com a futura mare i futur pare pràcticament no arriba al fetus, quan resulta que incideix directament i indirectament a través de la nostra manera de ser.

  • Sisè i últim tòpic (hauria de ser el primer): concreta el cinquè tòpic dient-nos que la realitat de cada un, en qualitat de progenitors, amb el nostre estat d’ànim, situació emocional, laboral, nivell d’estrès, relacions socials, familiars, i fins i tot nostre historial mèdic i hàbits tòxics influiran en el moment de la concepció, gestació i part.

Un embaràs que segueixi la modificació d’aquests tòpics serà diferent al que no ho faci.

Exercici de diàleg maternofetal

Una de les millors accions consisteix en què la mare comenci l’aprenentatge de respirar de manera profunda, lenta i suaument. Un mètode fàcil per fer-ho és: estirar-se, amb els braços lleugerament separats del cos, relaxar la musculatura i inspirar fons (omplint els pulmons, fins que el tòrax s’expandeix al màxim) per després expirar tot l’aire (fins a l’última quantitat), repetint aquesta acció tres vegades, després respirar de forma més suau i tornar a repetir el cicle un cop més, tres vegades al dia (matí, tarda i nit). Aquesta senzilla maniobra dóna com a resultat una relaxació corporal i mental tan intensa que repercuteix en el ritme cardíac (l’alenteix) i en l’alliberament d’hormones del plaer, amb l’afegit que tots dos efectes incideixen sobre el nou ésser en gestació.

Dr Josep de Haro.

Otorrinolaringòleg Hospital Municipal de Badalona.

L'entrada Educació prenatal (2): Abans de néixer. ha aparegut primer a .