La infància i l’adolescència són etapes crucials per al desenvolupament integral de les persones. Durant aquests períodes, es consoliden hàbits i patrons que marcaran la salut física i emocional al llarg de la vida. Com a psicòloga, abordar la relació entre alimentació i benestar emocional en infants i adolescents implica considerar no només els aspectes nutricionals, sinó també les dinàmiques familiars, socials i psicològiques que influeixen en el seu dia a dia.

La connexió entre alimentació i emocions

L’alimentació no és només un acte físic, sinó també un procés carregat de significat emocional. Des de les primeres etapes de la vida, la manera com s’aborda l’alimentació està lligada a experiències de cura, vinculació i seguretat. Un nen que creix en un entorn on es promou una alimentació saludable i es respecten les seves senyals de gana i sacietat, no només aprèn a nodrir el seu cos, sinó també a escoltar les seves necessitats emocionals. Tanmateix, problemes com l’estrès, l’ansietat i la pressió social poden alterar aquesta relació. Per exemple, és comú que els adolescents, enfrontant-se a canvis corporals i socials, desenvolupin una relació conflictiva amb el menjar, cosa que pot derivar en trastorns de la conducta alimentària com l’anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament. En aquests casos, la intervenció primerenca i l’enfocament interdisciplinari són essencials.

Rol de la família i l’entorn escolar

La família és el primer entorn on els infants desenvolupen els seus patrons alimentaris i emocionals. Un ambient familiar positiu, on es prioritzi la comunicació oberta i el respecte mutu, pot prevenir conductes alimentàries disfuncionals. És fonamental que els pares evitin utilitzar el menjar com a recompensa o càstig, ja que això reforça associacions emocionals negatives. En l’àmbit escolar, cal promoure una educació nutricional adequada que estigui lliure d’estigmes. Els infants i adolescents estan exposats a missatges contradictoris a les xarxes socials i els mitjans de comunicació, cosa que afecta la seva percepció corporal i els seus hàbits alimentaris. Els programes escolars han de centrar-se en fomentar l’autoestima i el pensament crític per ajudar-los a navegar per aquestes influències. 

Eines psicològiques per fomentar el benestar

Com a psicòlegs, disposem de múltiples eines per intervenir en problemes relacionats amb l’alimentació i el benestar emocional en infants i adolescents:

Teràpia cognitiu-conductual: Ajuda a identificar i modificar pensaments i conductes negatives relacionades amb l’alimentació.

Mindfulness: Ensenya els infants a estar presents, cosa que els permet identificar millor les seves emocions i senyals de gana.

Teràpia familiar: Aborda dinàmiques familiars disfuncionals que puguin estar influint en problemes alimentaris o emocionals.

Psicoeducació: Tant per a pares com per a adolescents, enfocada en la relació entre emocions, alimentació i salut integral. 

Conclusió

Fomentar una relació saludable entre alimentació i benestar emocional en la població infantojuvenil requereix un enfocament integrador que combini la nutrició, la psicologia i l’educació. Com a psicòlegs, tenim l’oportunitat de treballar conjuntament amb pediatres, nutricionistes i educadors per oferir als infants i adolescents les eines necessàries per créixer física i emocionalment sans. Aquest treball no només se centra a prevenir trastorns alimentaris, sinó també a enfortir l’autoestima, la resiliència i el benestar general de les futures generacions. La clau és promoure entorns que fomentin hàbits saludables, autocompassió i una relació equilibrada amb el menjar i les emocions.

Jan Lao Díaz Psicòleg

Referent de Benestar emocional i salut Comunitària

ABS Nova Lloreda 8-10